Entrevista a la directora, al gerent i a les actrius de la companyia Tutatis, que arriben aquest diumenge a l’auditori Sant Ildefons per encetar la programació familiar del ‘Cornellà Escènica‘
L’auditori Sant Ildefons acull aquest diumenge 5 de febrer l’obra “El fil vermell”. És el tret de sortida de la programació familiar del ‘Cornellà Escènica’ i un dels plats forts de la temporada. De fet, pràcticament ja estan exhaurides totes les entrades. L’obra ha estat premiada i reconeguda arreu d’Espanya, on ja s’ha representat, i la companyia és una de les més conegudes del panorama català, amb ressò també internacional.
Les expectatives són altes per a aquest diumenge, però la companyia s’ho pren amb calma i amb moltes ganes de pujar a l’escenari i començar a explicar la seva història. Per conèixer més detalls d’aquest espectacle, hem entrevistat la Ruth García, directora; el Lluís Rovira, productor executiu; i a les actrius Mel·lina Illa Biosca i Mireia Juanals.
Com sorgeix l’espectacle “El fil vermell”?
Després de l’èxit de “El monstre de colors”, el qual parlava de les emocions, vam voler continuar buscant temes que fossin d’interès pels pares i mares de família. D’aquesta cerca va sorgir parlar sobre els vincles emocionals, l’angoixa de separació… i vam trobar la llegenda, que ens ajudava a crear un fil conductor per posar en escena els temes que volíem tractar.
En què s’ha inspirat aquesta obra?
“El fil vermell” està inspirat en la llegenda asiàtica d’un fil vermell invisible i irrompible que ens lliguen en néixer i ens uneix a les persones que seran importants a la nostra vida.
Quina és la trama?
La trama es basa en el recorregut que fa la protagonista per intentar sobreposar-se a la pèrdua d’algú important per ella i afrontar el sentiment de soledat que a vegades ens paralitza.
Quins personatges intervenen en aquesta obra?
La protagonista és una nena. L’acompanyen en aquest viatge la seva gossa, l’amiga, la mare i l’àvia. A més, hi ha algun personatge fantàstic que tot i tenir una petita intervenció desenvolupa un paper vital, l’avi de la lluna.
De quina manera s’intercalen les titelles, la música i les projeccions?
El llenguatge escènic és una amalgama de diferents tècniques teatrals, tots junts ajuden a la comprensió del fil conductor. Principalment, es treballa des de la mitja màscara. Els personatges humans són representats per les actrius i un treball de màscara molt divertit.
Les titelles són la gossa i l’avi de la lluna, on les actrius han de fer un extra per desdoblar-se i incorporar al joc les titelles. Les peces musicals han estat creades a partir de les escenes i s’han anat ajustant a mesura que les escenes ho demanaven, així que encaixen com un guant. I, per últim, les projeccions s’han incorporat com una extensió del que està passant a escena per obrir l’imaginari de l’espectador a un univers una mica més ampli, l’univers interior de la protagonista: el record, la imaginació, les emocions…
A quin tipus d’infants està adreçada l’obra?
Aquest espectacle està destinat per l’infants, però també concebut perquè el puguin gaudir-lo tots els públics. Òbviament, les capes més complexes del discurs no seran tan clares pels infants més petits, però podran seguir la història o si més no els imputs a través del joc visual i escènic. Tothom podrà tenir una lectura de l’obra i arribar a entendre l’essència d’aquesta i gaudir-la.
L’heu representat per diferents ciutats, quina és la seva acollida?
Aquesta obra forma part de la gira escolar de Transeduca, hi ha estat representat a Galícia, València, Catalunya, Madrid… Ha tingut molt bona acollida.
De cara a les famílies que assistiran aquest diumenge a l’auditori de Sant Ildefons pe veure el vostre espectacle, els recomaneu que expliquin la llegenda del fil vermell als més petits per preparar-los o us estimeu més que sigui factor sorpresa?
Només començar l’espectacle s’explica breument la llegenda. L’obra comença dient: “Hi ha una llegenda que diu que a la Lluna hi viu un avi que fila un fil vermell invisible i irrompible. Quan naixem ens lliga una punta al dit petit de la mà i l’altre extrem el lliga a totes les persones que seran importants per a nosaltres.” Dit això, crec que les famílies poden parlar sense problema de la llegenda amb els més petits de la casa i ajudar a entendre què són els vincles emocionals. L’espectacle parla del cas concret de la protagonista i de com ella descobreix tota aquesta xarxa que la sosté a nivell emocional, a moments de manera divertida i a moments de manera més emotiva. El factor sorpresa està en els esdeveniments concrets de la vida de la protagonista.
Per tant, les dues coses estan genial, si els nens venen sense conèixer la història, amb aquest començament entendran l’obra sense cap problema, i aquells que ja la coneixen, veuran representats al teatre al personatge de l’avi de la Lluna i es sorprendran dels esdeveniments que li succeeixen a la protagonista. En els dos casos el missatge que volem transmetre arribarà igualment.